En escrits anteriors hem recordat els dèficits inicials del barri i els noms d’algunes dones que es van implicar en atendre les necessitats (en altres publicacions ja es fa referència a les diferents associacions i entitats de Bellvitge, aquí posem l’accent en algunes dones que hem conegut i que reconeixem com a “mares simbòliques” del nostre barri), ara entrarem als anys 80 amb un canvi important: la democratització de les institucions que va suposar que molts entressin en l’activitat política del sistema.
Molts, -no moltes-, és un fet reconegut que la dona no es va implicar massivament en els partits polítics i la seva representació institucional, tot i que sí que vam ser-hi (hi som) a les activitats del món educatiu i cultural, de la millora de la salut i en moltes de les reivindicacions i entitats del barri.
Des de 1978, a l’Aula de Cultura, es van aglutinar les diferents associacions que el 1979 iniciarien un nou tipus de Festes Majors més pròpies del sud d’Espanya, on predominen les atraccions de fira i les casetes amb què es financen partits polítics i algunes entitats. Aquesta iniciativa, afegida a la necessitat, clarament constatada amb la lluita de “No més blocs”, d’anar a tots una, serà l’inici de l’AVV actual. El 1980 un tribunal fallava a favor de les reivindicacions d’aquella lluita, era el moment de posar mans a l’obra amb tantes coses que estaven per fer o re-fer. Les dones hi van ser d’una manera majoritària, tot i que no gaire reconeguda.
A l’Hospitalet, a les eleccions municipals del 79, guanya el PSC-PSOE seguit de prop pel PSUC que havia estat el principal aglutinador i agent actiu de les mobilitzacions. Els moviments més assemblearis van lluitar pel seus propis espais, com va ser la creació d’una banda de música i escola de solfeig “Els amics de la música de Bellvitge” que es va establir als locals que hi ha a sobre del mercat municipal al costat de l’actual AVV.
Nelly Peydró va ser un element clau d’aquests anys, promovent, des de l’Aula de Cultura, diferents activitats artístiques i culturals, aglutinant diferents sectors i entitats i oferint uns espais a grups com el musical “Arrels” que afavoria la implicació en la vida del barri.
Carmentxu Azkarraga, rsc., iniciarà aquí la formació d’adults, el que possibilitarà que, més endavant, la Generalitat obri aquí una Escola d’Adults. Són anys de formació bàsica per a nombroses veïnes i pels veïns que es promocionaven laboralment.
Ja no es tractava només de la lluita per reivindicar el que es necessari i de la formació i servei per a fer-ho efectiu, als anys 80 la festa s’independitza de l’àmbit religiós que encara imperava a l’Espanya. Els Carnavals, que havien estat prohibits, comencen a desfilar pels carrers, totes les entitats participen. A les escoles es donen a conèixer les tradicions pròpies de la terra en la que vivim i que conviuen sense problemes amb d’altres dels immigrats.
En aquests anys encara n’hi havia un greu dèficit escolar, algunes escoles feien classes als altells dels locals comercials on també n’hi havien altres activitats laborals, com tallers. Molt sovint els més petits havien de creuar la carretera per fer ús de les instal·lacions escolars corresponents. Les mares s’organitzen per reclamar escoles en bones condicions, són especialment recordades les del “Bernat Metge” i les del “Europa”.
Tot i que moltes dones continuaven realitzant treballs precaris a casa seva o en altres llars en aquests anys s’accedeix més sovint al treball assalariat. Les famílies necessiten escoles bressol i/o fer ús del servei del menjador escolar. Algunes joves de l’esplai Quitxalles iniciaren en aquests anys el projecte “Menjadors amb monitors”. Començaren al barri del Gornal i, amb el suport dels Serveis Socials, van incorporar el projecte a escoles de Bellvitge.[1]
Bellvitge ha estat, des dels seus inicis, un barri educador amb centres d’esplai de rellevància que han fet i fan una tasca educativa reconeguda, com l’esplai Bellvitge, l’Esclat o Quitxalles, endemés dels “Tallers Bellvitge” i altres grups més efímers. En aquests anys neix el Grup de joves “Vivac”, que ja funcionava des de 1974 a la parròquia de Mare de Déu de Bellvitge i que, en 1981, s’independitzà amb el recolzament de la Maria Josefa Aige.
El “Grup Ecologista Bellvitge”[2] (GEB), va néixer poc després, en 1983,amb el nostre veíMiguel Segoviai uns quants joves de Vivac i de l’escola Bellvitge (abans Mare de Déu de Bellvitge).
Vivac, amb altres associacions i entitats com els esplais o “els amics de la música de Bellvitge”, col·labora en diferents activitats amb el GEB com les Festes del Sol, les Campanyes de recollida d’arbres de Nadal, la preservació del Delta del Llobregat o les reivindicacions sobre el Parc de Bellvitge. Les accions del GEB han tingut repercussió local i estatal, com el “dia sense cotxes” o la reducció dels esprais. La trajectòria del GEB culmina amb la inauguració del Parc el 1998.
Tot i que en totes aquestes activitats participaven nois i noies, homes i dones, un bon debat pel nostre barri seria plantejar-nos perquè al davant d’aquesta entitat, com a les AAVV nascudes en aquells anys, només han hagut homes.
Als anys 80 la joventut prolifera, altres grups neixen a les parròquies i/o escoles del barri con les “Convis”, al Joan XXIII, el MIJAC (Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica), o la JOC (Joventut Obrera Cristiana), que també col·laboren en les campanyes del barri i en activitats extraescolars pels infants.
En 1983 l’Associació esportiva “Bellsport”, creada per un grup de professors de l’Institut Bellvitge,comença atreballar amb les AMPAS i els diferents Centres Educatius promocionant l’esport entre els més joves del barri, facilitant l’accés de les noies a la pràctica de l’esport. El poliesportiu municipal porta el nom de Sergio Manzano, en record d’un d’aquells professors, mort prematurament.
El 1985 es creà el Centre de Lectura Infantil i Juvenil “Ramón Fernández Jurado” situat, de forma independent, a la planta baixa del CIJB Bellvitge. Aquesta biblioteca, amb la Popular, conformaran, el 2007, la nova Biblioteca Bellvitge-Gornal a la “Plaça de la Cultura” del barri.
En 1985 es despenalitza l’avortament en tres suposats: risc per la salut de la mare, violació o risc de malformació del fetus. A totes les entitats: AAVV, AMPAS, centres educatius i/o culturals es proporcionava una educació sexual, de salut mental, sociopolítica, o d’apropiació de l’art i de la cultura que ens havia mancat durant els llargs anys de la dictadura franquista.
Sent dones la majoria de les persones que treballen a les AMPAS de les escoles en benefici de totes les famílies, es canvià el nom anterior: APA (Associació de Pares d’Alumnes) pel d’AMPA (Associació de Mares i Pares d’Alumnes)
N’hi ha un esclat en la renovació i millora de l’educació que es promou des de les associacions de mestres com Rosa Sensat o l’Escola d’Expressió de l’Ajuntament de Barcelona, entre d’altres. S’impulsa l’aprenentatge del català. A les escoles s’inicià el model de la “Immersió lingüística” que es feia servir a EEUU i Canadà. Un programa que igualava les oportunitats per a tota la població i que serà la base del sistema d’ensenyament de segones llengües promocionat des de Europa, en el que predomina la comunicació i l’enteniment.
El 1988 neix l’“Associació Socio-Cultural Vivències”, avui “Associació Cultural Vivències”, una associació que aleshores era de dones i per a dones. Es trobaven als locals de l’AVV del carrer Campoamor. S’oferien activitats com costura, Ioga i gimnàstica, manualitats, alfabetització i altres tallers a més de sortides culturals, cine fòrums… sovint les activitats es feien en diferents horaris de matí i de tarda per arribar a més persones. Amb subvencions de l’Institut Català de la Dona, de Benestar i Família i de l’Ajuntament i amb les quotes de les sòcies, cobrien el cost dels monitors. Contaven amb l’ajut de les psicòlogues del CAID (Centre d’Atenció i Informació a les Dones, nascut en aquells anys) per tractar problemes individuals o de grup; també amb el suport dels Serveis Socials de l’Ajuntament i aprofitaven els serveis d’altres entitats com les classes d’informàtica que es feien a l’Esclat. D’aquesta entitat va sortir la de “Dones vídues de l’Hospitalet” amb seu al nostre barri.[3]
Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, L’Hospitalet, 24-05-2023
A les que s’impliquen en activitats en pro del bé comú
[1] Informació aportada per Toñi Ruíz Palomero
[2] El Grup Ecologista de Bellvitge: http://bellvitgeeduca.blogspot.com.es/2017/07/lhospitalet-de-llobregat-issn-2462-6333.html
[3] Informació aportada per Mª Carmen Díaz
Amalvígia Grup de Dones de Bellvitge 
Deja un comentario